Videos de la Festa Malic - Homenatge a Mariona Masgrau

Ve't aquí algunes imatges de la Festa Malic que es va fer a la Sala Beckett en Homenatge a Mariona Masgrau, el 15 de juny de 2010. Encara falten més imatges, que s'aniran posant quan estiguin muntades.


Copa i picandó


El discurs de Toni Rumbau amb la introducció de Toni Casares


Primera part del parlament d'Alfonso De Lucas Buñuel


Segona part del parlament d'Alfonso De Lucas Buñuel


Parlament de Rafael Metlikovec i actuació de Pep Gómez


Actuació de Joseba Ayensa

Festa Malic - Homenatge a Mariona Masgrau

Mariona Masgrau en Constantina.

El pasado martes 15 de junio tuvo lugar en la Sala Beckett una Fiesta Malic - Homenaje a Mariona Masgrau. Los organizadores fuímos: Anastasi Rinos, Pilar Gálvez, Rafael Metlikovez, José Menchero y yo mismo. Asistió mucha gente (los responsables de la sala calcularon una asistencia de unas 150 personas), vinieron amigos, familiares, actores, titiriteros, hubo discursos y actuaciones luego en la sala del teatro.

Durante unas horas, la Beckett se convirtió en el Teatre Malic, como el mismo Toni Casares, director de la sala, recalcó. Los dos técnicos que fueron del Malic, Jaume Feixas y Carles Rigual, junto con la directora técnica de la Beckett, Poline, se encargaron de iluminar y sonorizar a los artistas.

A continuación, y ante las peticiones de algunos asistentes al respecto, pongo el discurso que hice en el vestíbulo de la sala para inaugurar el acto. Más adelante colgaremos algunos videos de las distintas intervenciones. La traducción al castellano del discurso será puesta en cuanto la haya hecho.

Discurs Festa Malic – Homenatge a Mariona Masgrau

Benvinguts tots a la Festa Malic, Homenatge a Mariona Masgrau. No crec que facin falta explicar massa els motius d’aquesta convocatòria. Ara ha fet tres anys morí la Mariona i alguns dels seus més propers hem decidit que era l’hora de recordar-la amb una festa. Els organitzadors, la Pili Gálvez, l’Anastasi Rinos, el Rafael Metlokovez, en José Menchero i jo mateix, volem agraïr a la Sala Beckett, al Toni, al Juli, a la Gema, a la Poline, al Raimón,… a tots els de la Beckett, que s’hagin sumat a aquest homenatge, un teatre en el que ens hi sentim tan a gust, que durant unes hores encarnarà l’esperit bellugadís del Teatre Malic. També volem agraïr la col.laboració desinteressada d’en Jaume Feixas i en Carles Rigual, tècnics del Malic que avui ho seran de la Beckett,

D’entrada, vull dir que fer una festa d’aquest tipus té un risc important, del que en som perfectament conscients i que suposo tots adivineu: convertir-lo en una apoteosi de la nostàlgia. I si bé tots tenim dret a ser nostàlgics, només faltaria, crec que el millor és intentar no ser-ho, no sols per evidents i púdiques raons de salut pública i privada, sinó també perquè la mateixa Mariona mai va ser massa partidària d’aquest tipus de sentiment. A més a més, de què serveix ser nostàlgic quan no hi ha més remei que viure en el present? Tanmateix, jo proposo el següent: que avui tots ens permetem ser nostàlgics respecte a la Mariona, perquè ja són tres els anys que han passat i són molts els que la trobem a faltar, però que no ens permetem ser nostàlgics respecte al Teatre Malic. Perquè?, us preguntareu, doncs perquè l’esperit d’un teatre, com el de les persones, mai mor. I la prova està en aquest festa, en la que aquest esperit reviu i reviurà encarnat en les parets i en els artistes que més tard actuaran a l’escenari de la Beckett.

Esperit Malic que també era l’Esperit Mariona, perquè no sols va ser ella qui va modelar un dia al Malic marioneta insuflant vida al fang d’on va sortir la cara del personatge, sinó que també va ser la Mariona qui més clar va tenir la idea de convertir aquell soterrani i antic forn de pa en un teatre. Sabut és que el Malic va ser un personatge i un teatret fruit de la projecció dels seus tres propietaris i creadors, la Mariona, L’Eugenio i jo mateix, però crec que la Mariona, en ser la creadora plàstica que s’embrutava les mans tant per modelar una orella del titella com per pintar les parets del teatre d’aquell color vermell terrós tan càlid i agradable, pintura que feia i aplicava ella mateixa, crec que per tots aquests motius es pot dir que la seva empremta va ser realment notòria i decisiva.

He dit abans que l’Esperit Malic, com l’Esperit Mariona, mai mor, perquè constantment s’encarna en les diverses realitzacions del dia a dia. Avui veiem com molts teatrets neixen i es reprodueixen per Barcelona amb línies que totes juntes sens dubte s’acosten a aquella línia sense línia que era la del Malic. També les sales ja consolidades de petit format han incorporat fragments d’aquest esperit que va quedar volant pels terrats de Barcelona i que es va anar dipositant allà on no molestava, com la Sala Beckett ha demostrat en els últims anys, o el mateix Espai Brossa, per no parlar del Tantarantana, del Versus o de la mateixa Muntaner. I encara per acabar-ho d’adobar, ha aparegut el nou teatret de La Puntual de l’Eugenio Navarro, que encarna bona part d’aquell esperit amalicat fet de miniatures, proximitats i amb els titelles per bandera, i al mateix barri! Es pot dir, per tant, que la cua deixada pel Malic és considerable i que, com la del Dimoni, se la pot trobar amb facilitat una mica per tot arreu.

Amb les persones passa el mateix però de diferent manera. És en l’interior de cadascú on s’ha encarnat part de l’esperit de la Mariona, i no exagero quan dic que la seva influència secreta es manifesta i es pot trobar en molts dels qui van ser els seus íntims i més estrets col.laboradors, així com també en molts altres que només la van conèixer de referència. És això el que li segueix donant vida i la manté present i activa malgrat no ser-hi, unes afirmacions que cadascú podrà comprovar si decideix mirar-s’ho amb atenció. Però no només en la psicologia i les creacions personals apareix la Mariona, sinó també en les institucions i els museus. Per exemple, totes les seves marionetes estan guardades i bona part d’elles exhibides al Museu del Topic, el Centro Internacional de Títeres de Tolosa. Fins i tot la mascota del Centre, una marioneta dibuixada per un nen que va ser escollida en un concurs, porta el nom de Mariona! Aquest esperit Mariona es nota quan s’entra al Topic i és una de les seves encarnacions més curioses, poètiques i boniques. També a Bilbao, la Concha de la Casa ha creat un premi internacional que es dóna a dones titellaires i que es diu Premio Mariona Masgrau. Per altra part, a paísos com Brasil i Argentina, on va ser tan estimada i valorada, el nom i el record de la Mariona perdura de boca en boca i de tant en tant surt en un article o en una menció que es refereix al seu exemple.

Un exemple que va ser de llibertat, d’atreviment, de valentia, de tenaç creativitat, d’iconoclàstia lúcida, i del qual esperem poder donar evidència en les dues properes realitzacions, a saber: una exposició de les seves pintures amb catàleg inclòs que es farà aviat a la galeria fotogràfica Il Mondo, de la Isa Albareda, i una exposició de tota la seva obra marionetística també amb el seu catàleg que el Topic presentarà a Tolosa en una data propera encara no fixada. Esperem que arribi també a Barcelona.

I ara us convidem a gaudir i a participar d’aquest esperit Malic-Mariona que es manifestarà amb més parlaments, actuacions i intervencions diverses a càrrec dels que han volgut pujar a l’escenari de la Beckett-Malic.

Un fort aplaudiment per la Mariona!


Toni Rumbau, Sala Beckett, 15 de juny de 2010

Entrevista en Tropoblog

Ajunto la entrevista que Guillermo Gil, de Tropos Teatro, artífice también de la Librería Tropos y del blog del mismo nombre, me efectuó en la Sala Pradillo, cuando presenté el 13 de mayo el libro "Malic, la Aventura de los Títeres".

Lo felicito por el montaje y la originalidad de la entrevista. Un trabajo vocacional que parece el entrevistado constituye todo un lujo. Ahí está:

Presentación en Lisboa del libro “Malic, la Aventura de los Títeres”

Para celebrar el Día Mundial de la Marioneta, el domingo 21 de marzo se celebrará una serie de actos en el Museu da Marioneta de Lisboa con la presentación de “Malic, La Aventura de los Títeres”, de Toni Rumbau.

Un programa de celebración que contará con los siguientes actos:

17h – Conferencia de Toni Rumbau y presentación pública de su libro “Malic, la Aventura de los Títeres”, editado recientemente en castellano. Un libro de memorias, de viajes y autobiografía marionetística.

18h30 – FIMFA Lx10 – Festival Internacional de Marionetas e Formas Animadas. El FIMFA cumple 10 años de existencia – Presentación de su próxima edición, que tendrá lugar entre el 6 y el 30 de mayo, por Luís Vieira, director artístico.

19h30 – Cocktail

21h30 e 22h30 – “Mironescópio: A Máquina do Amor” por la compañía A Tarumba – Teatro de Marionetas

Del 24 a 27 de Março:

21h30, 22h30 e 23h30 - “Mironescópio: A Máquina do Amor” por la compañía A Tarumba – Teatro de Marionetas

Más información:
Museu da Marioneta
Convento das Bernardas
Rua da Esperança, 146 | 1200-660 Lisboa
Tel. 21 394 28 10 | Fax 21 394 28 19
+ info: aquí.

Próximo estreno de "A Manos Llenas"

El viernes 1 de abril empiezan las funciones en La Puntual de "A Mans Plenes", el nuevo montaje de títeres y sombras que estoy poniendo en marcha. Estaré en este pequeño y entrañable teatrillo los dos primeros fines de semana de mayo, con funciones los viernes, sábado y domingo, los días 1,2,3,8,9 y 10. Para información de los horarios, ver La Puntual.

Antes viajaré a Siria, del 21 al 27 de abril, invitado por el Instituto Cervantes de Damasco, para hacer dos funciones de "A Dos Manos": una en la misma Damasco, y la otra en Aleppo. Interesante viaje, durante el que tendré ocasión de conocer al colectivo de los titiriteros de Siria, así como a un país que desconozco.

Adjunto ficha del nuevo espectáculo así como alguna foto. Para más información, pulsar aquí. Ver imágenes de la obra filmadas por Alfonso De Lucas Buñuel pulsando aquí.

A Manos Llenas
Concepto, interpretación y dirección de Toni Rumbau

Títeres de Mariona Masgrau
Música: Octavi Rumbau
Coreografía títeres: Margarida Carbonell
Con la colaboración, las fotografías y los dibujos de Jorge Raedó
Vestuario títeres: Carmen González
Otros vestidos y Polichinela pequeño: Núria Mestres
Telas retablo: Raquel Bonillo
Asistencia técnica y escenográfica: José Menchero
Asistencia dramaturgia: Rebecca Simpson y Luca Valentino
Video promoción: Alfonso De Lucas Buñuel
Producción: La Fanfarra S.L.

Éxito de la presentación del libro "Malic, l'aventura dels titelles"

Vestíbulo de la Sala Beckett con los invitados en la presentación.

La presentación que tuvo lugar el lunes 16 de abril en la Sala Beckett de Barcelona fue todo un éxito por la gran cantidad de personas asistentes. Respecto a la misma presentación en si, con los parlamentos y discursos, tuvo muy buena acogida, siendo considerada por los presentes como un "acto muy teatral".

Intervino en primer lugar Toni Casares, director de la Beckett y anfitrión del acto, quién dio la bienvenida a los presentes con las siguientes palabras: "Benvinguts al Teatre Malic!". Habló del libro y también explicó la circunstancia de que su padre fuera el "abogado Casares" que sale en el libro y que animó a Mariona Masgrau a irse al extranjero, para no cumplir una absurda condena de último franquismo. Decisión que estableció el rumbo de toda una aventura vital y, en definitiva, del argumento del libro presentado.

Eugenio Navarro, Marta Soro, Toni Rumbau, Luisa Rodríguez, Marta Otzet y Pilar Gálvez.

Alfred Arolas habló luego con ponderación y siempre con honestas y francas palabras, apoyando al autor al que su editorial ya ha publicado otras obras, "todas ellas harto extravagantes", según precisó. Tras defender y alabar esta trayectoria, anunció otros posibles títulos en un futuro próximo (concretamente, la versión castellana del presente libro y el título "La Colla de la Platja i el Futur de Catalunya", una recopilación de cartas dirigidas a sus conciudadanos del futurólogo de la Barceloneta Romà Bastides.

Tomó la palabra entonces Alfonso de Lucas, amigo personal del autor, quién habló con palabras nobles y sonoras sobre el libro. Alabó su estilo, escrito en un catalán que le encanta, al diferenciarse del "normativo estándar impuesto por las instituciones", según indicó, así como por el pronunciado "estilo cervantino" en su cultivo de la lengua catalana, cuya característica principal es el uso de la frase larga, sonora y festiva. Explicó luego varias anécdotas personales vividas con el autor, que hicieron reir mucho al público. Su parlamento cosechó muchas palmas y bravos, y encandiló a los presentes.

Marta Raventós, Anna Bohigas, Toni Rumbau y Neus Purtí.

A continuación, el autor dijo algunas palabras de agradecimiento, e inmediatamente leyó una carta de Mariona Masgrau, ausente del acto por causas médicas, que fue largamente aplaudida. Después tocó el turno de una carta enviada por el mismísimo Malic desde la Patagonia, que hizo mucha gracia al público. Sus últimas palabras fueron dicho con lengüeta, a petición propia de Malic, lo que provocó no pocas hilaridades.

Terminados los discursos, se procedió al copeo y picandó, ya en el vestíbulo del teatro, con venta y firma de libros. Hubo mucha cháchara y encuentros inesperados de personas relacionadas de un modo u otro con la historia de La Fanfarra y del Teatro Malic. Se calcularon unas 120 personas asistentes al acto.

Malic, l'aventura dels titelles

Presentació del llibre: "Malic, l'aventura dels titelles"

Anuncio la presentació del llibre "Malic, l'aventura dels titelles", escrit per mi mateix i editat per Arola Editors.

L'acte tindrà lloc el dilluns 16 d'abril de 2007, a les 8h15m, a la Sala Beckett – Obrador Internacional de Dramatúrgia, c/Alegre de Dalt, 55 bis (barri de Gràcia).

Faran la presentació Toni Casares (director de la Sala Beckett), l'editor Alfred Arola, el meu amic Alfonso de Lucas i jo mateix.

Autobiografia artística de La Fanfarra i del Teatre Malic per un costat, i llibre de memòries per l'altre.

Diu Toni Casares en el pròleg del llibre: «Ve't aquí un llibre útil, divertit i interessant. També un document necessari i sorprenent. Ve't aquí l'experiència d'una vida, envejable i fascinant, dedicada al món dels titelles i al teatre en general.»

Un llibre sobre titelles i teatre que parla també del pas del temps, de la Revolució dels Clavells portuguesa, de la Transició espanyola, de la fi de la Unió Soviètica, en el que es viatja a Egipte, a l'Índia, al Pakistan, a Jerusalem durant la primera guerra del Golf, a la Xina i a Macau…

Us espero! Ah, hi haurà copa i picandó!!!!