sábado, enero 14, 2006

DEFENSA RAONADA DE LA CORRIDA DE TOROS


Estimats bloguers: penso que el tema dels toros, ara que som fora de temporada i els ànims dels anti i dels pro estan desescalfats, mereix una reflexió informal però alhora raonada, que intentaré exposar sense ànims d’ofendre a ningú i respectant totes les opinions que puguin haver-hi a favor i en contra. La tesi principal d’aquesta defensa raonada és que no sols no s’han de prohibir les corrides de toros, sinó que s’han de promoure, a Espanya i especialment a Catalunya, molt més del que ara ho estan. Amb la intenció de ser escuet, em limitaré a exposar deu raons importants:

1- RAÓ PRINCIPAL: raó de tipus econòmic i estratègic d’alt interès pel país. Els que posen en qüestió les corrides de toros, no haurien d’oblidar que som un país que viu majoritàriament del turisme. Doncs bé, crec que ningú posaria en dubte que un dels actius més importants amb els que compta la indústria turística espanyola –i de rebot, la catalana- és la relacionada amb els toros. La Corrida s’ha convertit en un dels signes d’identitat espanyols per excel.lència, coneguda a tot el món i per totes les cultures.

Per als països occidentalitzats, consisteix en un anacronisme que estimula i excita el gust per l’aventura i el perill, posant una nota de color altament exòtic al nostre paisatge turístic. Per als països encara en vies de modernització, és igualment un anacronisme que desperta la curiositat i la simpatia dels seus pobles, els quals veuen que la modernitat no té perquè eliminar totes les tradicions, per estranyes i passades de rosca que siguin.

Aquesta raó s’aplica també a Catalunya, per molt que alguns dels actuals polítics i moviments ciutadans creguin el contrari: Catalunya participa del moviment general turístic espanyol i seria un disbarat que pagaríem molt car voler-lo separar del mateix. L’aposta pel turisme de cultura que Catalunya vol fer ha d’incloure sense cap mena de complexes la festa dels braus, la qual compta amb una suficient tradició a casa nostra, amén d’unes magnífiques instal.lacions plenes d’interès estètic i històric.

Una possibilitat de futur a tenir en compte seria la catalanització de la Corrida, complementant les banderes espanyoles amb la Senyera, i incorporant els instruments típics de la cobla a les bandes musicals que interpreten els pasodobles de rigor. S’hauria de promoure la creació d'una nova generació de toreros catalans amb nous vestuaris vistosos i brillants, feina que els nostres modistos de primera fila sabrien sens dubte realitzar. Aquesta catalanització de la Corrida donaria una nova empenta i vigoria a la Festa i a la necessària renovació de la nostra indústria turística, necessitada com està de posar-se al dia i trepitjar amb força les difícils èpoques que s’acosten.

2- SEGONA RAÓ IGUALMENT PRINCIPAL: La indústria del souvenir no seria la que és al nostre país sense la Corrida de Toros. Eliminar aquesta restaria valor als objectes fetitxes, els quals trobarien difícil la seva justificació. Una indústria que mou molts mil.lions de duros i llocs de treball, però sobretot que és capaç de despertar l’interès dels visitants fins a uns nivells insospitats. Mantenir viva i ben desperta la festa de braus dóna força i ànima a tots els seus souvenirs, creant el corpus d’una mitologia hispànica que a la llarga ens pot salvar de les inevitables crisis futures del turisme. També aquí no estaria gens malament procedir a una catalanització dels souvenirs taurins, no per substituir l’existent sinó per complementar-la amb ànims d’augmentar els beneficis i buscant l’efecte abans esmentat de la renovació.

3- TERCERA RAÓ QUE SEGUEIX SENT PRINCIPAL: que el turisme està encaminat a viure una gegantesca crisi és una realitat que ja ningú s’atreveix a contradir. Tard o d’hora, els nous destins turístics amb una oferta de preus extraordinàriament baixa i amb unes prestacions de servei igual d’excel.lents que les nostres, faran caure el turisme espanyol en una crisi sense precedents. Turquia és el cas més evident, un destí que molts europeus ja han escollit com substitutori a l’espanyol, amb unes prestacions de sol, platja, hosteleria i patrimoni arqueològic que superen en molt a les nostres. I fent cua al darrera de Turquia, hi ha un fotimer de països que només esperen el moment per llançar-se a l’arena mundial de la competència turística. Ara bé, quin és l’element que mai cap altre país de la zona podrà oferir? Els toros. Llevat d’alguns països d’Amèrica Llatina que també practiquen l’art de la tauromàquia (els quals estan a anys llum de la nostra capacitat turística), Espanya, i amb ella Catalunya, despunta per aquesta exclusivitat que a mesura que els anys passin i els països es vagin modernitzant, desperta i seguirà despertant més i més interès i curiositat. Seria realment una bogeria i un verdader suïcidi desprendre’s de la Corrida, quan més la necessitem.

4- RAÓ SOCIOLÒGICA, POÈTICA I SENTIMENTAL: considerada potser com menor pels observadors més pragmàtics, consisteix, nogensmenys, una raó per a mí principalíssima: els Toros són el reducte d’una determinada poètica social i sentimental al qual s’hi senten inclosos una àmplia franja de població espanyola i catalana. Les xifres en números absoluts poden canviar de regió a regió, però en termes generals es pot considerar el col.lectiu dels afeccionats als toros com prou important per merèixer el respecte dels qui no s’hi senten inclosos. Pertanyença que entronca amb una manera peculiar i antiga d’entendre la cosa social, caracteritzada per una sensibilitat envers certs elements curiosos i arcaics i per això mateix dignes del màxim interès i respecte.

Aqueta poètica no té res a veure amb les que s’estilen ara, ja que està basada en uns referents antics i vells que l’actualitat consumista de les noves generacions ha posat en desús, motiu pel qual els detractors moderns de la Corrida li han agafat tanta mania. Però precisament per això es mereix un respecte que no ens cansarem mai de defensar. Pel que fa a Catalunya, al seu reducte tauromàquic s’hi inclouen persones de moltes classes socials distintes i de procedències ben diverses, col.lectiu al qual seria una total manca de respecte que se li sustregués aquest tan noble com legítim entreteniment.

5- RAÓ HISTÒRICA: dues són les raons que pertanyen a aquest apartat: 1) el fet de tractar-se La Corrida d’un divertiment arcaic que respòn més a una època antiga que actual, li dóna un interès d’arqueologia social i antrolopològica única al món i, per això mateix, digne de ser mantinguda i protegida; 2) anar a una Corrida de Toros és fer un viatge en el temps històric de dues o tres generacions, amb una atmòsfera que la modernitat ha fet desaparèixer arreu, però que la Festa manté viva i actual, atmòsfera de cares antigues, de parlars pausats i castissos, d’imatges elegants i pintoresques, d’emocions que tenen a veure amb situacions primordials, arcaiques i arriscades, fins i tot de maneres de vestir que semblen fugir del present estàndar. Aquestes raons, que poden semblar sentimentals i sense pes pels enemics de la Corrida, són per a mi les més importants, ja que disposar d’un lloc on poder-se sustreure dels imperatius actuals en voga és un privilegi que molt poques societats, de les considerades modernes, gaudeixen.

6- RAÓ ESTÈTICA: és molt important pels qui veuen la Corrida com un ritual ple de signes estètics de gran relleu i categoria. Aquests aspectes han estat molt celebrats pels artistes i pels esteticistes en general, que els consideren únics al món, amb unes efectes d’intensitat que el dramatisme de la Festa no fa més que augmentar. Potser Picasso és qui més ha destacat aquests aspectes, tractant la tauromàquia com un dels seus temes preferits. La llista, però, d’artistes amants dels Toros és llarga.

7- RAÓ SIMBÒLICA: sobre els simbolismes de La Corrida s’ha escrit molt i no seria bò fer-nos pesats sobre aquest tema. Només mencionar l’extraordinària riquesa simbòlica que ofereixen Els Toros en una època tan mancada de simbolismes reals associats a les veritats de carn i ossos, i als processos essencials: la lluita de la vida contra la mort, enfrontar-se al destí i a la mort amb elegància i des d’una actitud estètica, acceptar els riscos de la vida que et dóna cornades de sorpresa, la plaça com metàfora de la vida, el cercle com l’espai reunió dels opostos, la dualitat home-bèstia, el negre oposat al vermell, la lluita amb la part fosca de l’home, etc. La Corrida dóna una resposta i la seva particular visió a tots aquests opostos simbòlics, resposta i visió que provenen d’un temps antic al quals per molt que no ens ho volguem creure, encara hi estem ficats de ple. Acceptar la realitat de les coses i el fatalisme dels desenllaços dramàtics és una sana cura d’humilitat que fins que les coses no canviin de veritat vers altres paràmetres simbòlics de comportament i de relació, és bo i saludable reconèixer.

En aquest apartat del simbolisme, hi caldria afegir l’element pedagògic que representa mostrar a la llum pública la realitat de la nostra relació amb els animals: en acabar la Corrida, l’espectador pot veure com l’animal mort és desquartitzat davant de tots, tallat en trossos, sense que en cap moment hi hagi la sinistre ocultació que es fa d’aquestes qüestions en les nostres ciutats, on els escorxadors es troben ben amagats als extrarradis industrials, lluny de les mirades indiscretes dels ciutadans. Aquest element pedagògic i revelador dóna un afegit simbòlic a la Corrida d’un pes extraordinari.

8- RAÓ COMPARATIVA : dues són les comparacions que es solen fer quan es parla de toros, les quals l’ajuden sens dubte a defensar-se contra els enemics que l’ataquen:

1) amb el futbol: comparada amb aquest divertiment de masses, la Corrida apareix com un espectacle altament civilitzat, propiciador del bon gust, la bona educació i la contenció emocional. Realment tot juga a favor de la Corrida en aquesta comparació, i la prohibició d’anar als toros que existeix sobre els menors no deixa de ser una perfecta hipocresia, comparativament parlant, en ser tan evident la malèvola acció exemplar que el futbol té envers els menors;

2) amb els mataderos industrials: aquí la comparació posa de relleu l’absoluta manca de coherència dels qui ataquen la Corrida amb la raó de voler defensar els animals, en callar davant l’horror exterminador dels mataderos industrials, que representen la màxima degradació imaginable de la condició animal. Per comprovar-ho, només cal anar a un dels actuals escorxadors, on les bèsties són exterminades en cadena una darrera l’altra, per sistemes industrialitzats, perfectaments “nets i indolors”, com diuen els seus defensors, que posen la pell de gallina al més insensible dels observadors. Abans de ficar-se amb la Festa dels Toros, potser seria millor ficar-se amb els mataderos, i un cop s’hagi aconseguit que la població accepti eliminar aquests camps d’extermini d’animals o simplement es faci tota vegetariana, llavors potser es podria començar a posar en qüestió la Corrida.

9- RAÓ DE FUTUR: un únic fet justifica aquesta novena raó: la notícia de que a la ciutat de Pekín s’està construïnt una plaça de toros amb la intenció de celebrar-hi Corrides. Si Xina acull la festa de braus i se la fa seva, com és propi que faci amb tot allò que desperta el seu interès, no hi ha dubte que el futur de la Festa està no sols assegurat, sinó consolidat i multiplicat per mil. Els xinesos, a més a més de revolucionar la pràctica tradicional de la Corrida, la pot extendre a tot el seu continent i per extensió a la resta del planeta.

Seria ridícul que just en el moment que els futurs amos del món incorporen la Festa als seus costums i formes d’entreteniment, nosaltres decidíssim suprimir-la. Pel contrari, un manteniment de la Festa convertiria Espanya i Catalunya de retruc en la meca dels afeccionats xinesos, que voldrien visitar ni que fos una vegada a la vida la terra mare que va veure néixer la tauromàquia. I si comptem que els allaus de turistes japonesos seran d’aquí a uns anys completament eclipsats pels arribaments massius dels nous turistes xinesos, no cal dir que tant Catalunya com Espanya tenen més a guanyar que a perdre conreant i protegint la Festa.

10- RAÓ FINAL: si la llibertat segueix sent un dels principis bàsics de la nostra cultura, no veig perquè s’ha d’interdir una pràctica defensada, conreada i gaudida per milers de persones. De la mateixa manera que hi ha llibertat per jugar a futbol, per posar una casa de barrets, per importar i exportar vins, tabac i samarretes, per comprar i vendre cotxes, per obrir supermercats i grans superfícies, per caçar, menjar-se un pollastre o beure’s una cervesa, no veig perquè no hi ha d’haver el dret a torejar i a gaudir d’una bona o dolenta Corrida de Toros, existint com existeix la corresponent regulació legal consensuada sobre la matèria.

Potser el dia que s’hagi establert un nou còdig de relació de l’home amb l’entorn i especialment amb els demés animals, còdig que s’enfronti als temes de veritat, agafant com qui diu “el toro per les banyes”, només llavors, ja sense mataderos i tots vegetarians, podríem acceptar a parlar de la conveniència de renunciar a la Festa. Mentrestant, cal ser coherents i acceptar el principi bàsic de la llibertat humana, patrimoni de tots.

Aquestes deu raons es podrien multiplicar per mil si deixéssim parlar un a un als afeccionats als toros, els quals sens dubte en trobarien cinquanta mil més a afegir a les nostres. De moment, serveixin d’aperitiu per a una campanya més seriosa i profunda -i esperem definitiva- per a la preservació i el conreu, a Catalunya i a Espanya, de l’antiga, espanyola i catalana Corrida de Toros.

4 comentarios:

Anónimo dijo...

si señor, que vivan los toros! Y la corrida, y que Cataluña se haga torera, mal le pese a sus detractores...

Anónimo dijo...

Penso, Rumbau, que està pixant fora de test. Toros i futbol, no se'n recorda d'això? Així ens adoctrinava el franquisme. Des de llavors, que no he pogut separar aquests conceptes. Ara, la idea de catalanitzar el toros no em sembla dolenta, si així es consolida la nostra industria turística, com vostè molt bé diu. Potser és una mica llastimós que es reforci d'aquesta manera, però tot sigui pel progrés! Jo, com a mínim, hi aniria una vegada, ni que sigui per veure una corrida de veritat catalana.
Gràcies per les seves opinions, les trobo força originals.
Atentament
Joan López

Anónimo dijo...

Toros no!

Anónimo dijo...

Toros catalans? perquè no? Potser el folclor nostre adquireixi així un relleu de més intensitat, i la sardana, situada en aquest marc d'essencialitats viscerals, guanyaria en empenta i difusió. Tocada per la banda a la Plaça, de ben segur interessaria als aficionats i als turistes, els quals comprarien els seus CDs amb ganes. Igualment la barratina, i encara més les espardenyes, si els toreros decidissin utilitzar-les. Quan més hi penso, més d'acord estic. Sí, sí, catalanitzem la Corrida! Compti amb mi!
Josep Oriol Codina i Llufriu