L’ENGANYIFA NACIONALISTA

Si per alguna cosa ha servit l’actual desenllaç de l’Estatut, és per mostrar amb tota la seva cruesa l’enganyifa nacionalista. Crec que s’ha fet evident que l’actitud nacionalista és una rèmora pesada i avorrida, un llast que els catalans estem obligats a arrossegar com si fos una creu d’aquestes que s’enganxen a l’esquena i que no hi ha manera de treure-se-les de sobre.

Un catalanisme ben entès, en el sentit d’acceptar la realitat de que Catalunya pertany a un país anomenat Espanya, que tenim la sort de parlar dues llengües, que és una mostra de sensatesa i de simple intel.ligència estratègica buscar la complicitat d’aquestes dues llengües, respectant per un igual els seus parladors, un catalanisme que acceptés aquestes simples evidències i fos conseqüent amb elles, hagués arribat igualment al mateix acord d’Estatut que s’ha arribat sense haver fet el deplorable espectacle de les lluites caïnites entre els partits, les empentes i la carrera per veure qui és el més llest, i sense haver-se enemistat amb mitja Espanya. Potser la dreta cavernícola hagués mostrat igualment la seva calanya, però amb molts menys arguments per sostenir-la.

La recerca de més descentralització, de més autonomia política i administrativa, de més mitjans financers i de més reconeixament identitari s’hagués aconseguit igualment i amb més facilitat si s’hagués acceptat que som catalans i espanyols a la vegada. Tan difícil és acceptar la realitat? Tant costa a la gent tenir no una sinó dues nacions? Tan enganxats estem a la mono-fixació identitària? Sembla que sí…

És com si els polítics a Catalunya s’haguessin acostumat a tenir per necessitat el nacionalisme. L’obsessió mono-temàtica dels anys de pujolisme ha penetrat tant a les seves entranyes, que ara no poden deixar d’usar els mateixos tics, els mateixos desprecis, les mateixes pretensions de ceguera política i visceralitat unilateral. La puja entre els dos partits que es defineixen com a nacionalistes ha arrossegat als altres i aquests no saben o no volen desenganxar-se. Ho faran ara que l’enganyifa s’ha fet evident? Aprofitaran l’ocasió per veure les coses clares i posar d’una vegada el dos sobre l’u?... Ho dubto…