Festa Malic - Homenatge a Mariona Masgrau

Mariona Masgrau en Constantina.

El pasado martes 15 de junio tuvo lugar en la Sala Beckett una Fiesta Malic - Homenaje a Mariona Masgrau. Los organizadores fuímos: Anastasi Rinos, Pilar Gálvez, Rafael Metlikovez, José Menchero y yo mismo. Asistió mucha gente (los responsables de la sala calcularon una asistencia de unas 150 personas), vinieron amigos, familiares, actores, titiriteros, hubo discursos y actuaciones luego en la sala del teatro.

Durante unas horas, la Beckett se convirtió en el Teatre Malic, como el mismo Toni Casares, director de la sala, recalcó. Los dos técnicos que fueron del Malic, Jaume Feixas y Carles Rigual, junto con la directora técnica de la Beckett, Poline, se encargaron de iluminar y sonorizar a los artistas.

A continuación, y ante las peticiones de algunos asistentes al respecto, pongo el discurso que hice en el vestíbulo de la sala para inaugurar el acto. Más adelante colgaremos algunos videos de las distintas intervenciones. La traducción al castellano del discurso será puesta en cuanto la haya hecho.

Discurs Festa Malic – Homenatge a Mariona Masgrau

Benvinguts tots a la Festa Malic, Homenatge a Mariona Masgrau. No crec que facin falta explicar massa els motius d’aquesta convocatòria. Ara ha fet tres anys morí la Mariona i alguns dels seus més propers hem decidit que era l’hora de recordar-la amb una festa. Els organitzadors, la Pili Gálvez, l’Anastasi Rinos, el Rafael Metlokovez, en José Menchero i jo mateix, volem agraïr a la Sala Beckett, al Toni, al Juli, a la Gema, a la Poline, al Raimón,… a tots els de la Beckett, que s’hagin sumat a aquest homenatge, un teatre en el que ens hi sentim tan a gust, que durant unes hores encarnarà l’esperit bellugadís del Teatre Malic. També volem agraïr la col.laboració desinteressada d’en Jaume Feixas i en Carles Rigual, tècnics del Malic que avui ho seran de la Beckett,

D’entrada, vull dir que fer una festa d’aquest tipus té un risc important, del que en som perfectament conscients i que suposo tots adivineu: convertir-lo en una apoteosi de la nostàlgia. I si bé tots tenim dret a ser nostàlgics, només faltaria, crec que el millor és intentar no ser-ho, no sols per evidents i púdiques raons de salut pública i privada, sinó també perquè la mateixa Mariona mai va ser massa partidària d’aquest tipus de sentiment. A més a més, de què serveix ser nostàlgic quan no hi ha més remei que viure en el present? Tanmateix, jo proposo el següent: que avui tots ens permetem ser nostàlgics respecte a la Mariona, perquè ja són tres els anys que han passat i són molts els que la trobem a faltar, però que no ens permetem ser nostàlgics respecte al Teatre Malic. Perquè?, us preguntareu, doncs perquè l’esperit d’un teatre, com el de les persones, mai mor. I la prova està en aquest festa, en la que aquest esperit reviu i reviurà encarnat en les parets i en els artistes que més tard actuaran a l’escenari de la Beckett.

Esperit Malic que també era l’Esperit Mariona, perquè no sols va ser ella qui va modelar un dia al Malic marioneta insuflant vida al fang d’on va sortir la cara del personatge, sinó que també va ser la Mariona qui més clar va tenir la idea de convertir aquell soterrani i antic forn de pa en un teatre. Sabut és que el Malic va ser un personatge i un teatret fruit de la projecció dels seus tres propietaris i creadors, la Mariona, L’Eugenio i jo mateix, però crec que la Mariona, en ser la creadora plàstica que s’embrutava les mans tant per modelar una orella del titella com per pintar les parets del teatre d’aquell color vermell terrós tan càlid i agradable, pintura que feia i aplicava ella mateixa, crec que per tots aquests motius es pot dir que la seva empremta va ser realment notòria i decisiva.

He dit abans que l’Esperit Malic, com l’Esperit Mariona, mai mor, perquè constantment s’encarna en les diverses realitzacions del dia a dia. Avui veiem com molts teatrets neixen i es reprodueixen per Barcelona amb línies que totes juntes sens dubte s’acosten a aquella línia sense línia que era la del Malic. També les sales ja consolidades de petit format han incorporat fragments d’aquest esperit que va quedar volant pels terrats de Barcelona i que es va anar dipositant allà on no molestava, com la Sala Beckett ha demostrat en els últims anys, o el mateix Espai Brossa, per no parlar del Tantarantana, del Versus o de la mateixa Muntaner. I encara per acabar-ho d’adobar, ha aparegut el nou teatret de La Puntual de l’Eugenio Navarro, que encarna bona part d’aquell esperit amalicat fet de miniatures, proximitats i amb els titelles per bandera, i al mateix barri! Es pot dir, per tant, que la cua deixada pel Malic és considerable i que, com la del Dimoni, se la pot trobar amb facilitat una mica per tot arreu.

Amb les persones passa el mateix però de diferent manera. És en l’interior de cadascú on s’ha encarnat part de l’esperit de la Mariona, i no exagero quan dic que la seva influència secreta es manifesta i es pot trobar en molts dels qui van ser els seus íntims i més estrets col.laboradors, així com també en molts altres que només la van conèixer de referència. És això el que li segueix donant vida i la manté present i activa malgrat no ser-hi, unes afirmacions que cadascú podrà comprovar si decideix mirar-s’ho amb atenció. Però no només en la psicologia i les creacions personals apareix la Mariona, sinó també en les institucions i els museus. Per exemple, totes les seves marionetes estan guardades i bona part d’elles exhibides al Museu del Topic, el Centro Internacional de Títeres de Tolosa. Fins i tot la mascota del Centre, una marioneta dibuixada per un nen que va ser escollida en un concurs, porta el nom de Mariona! Aquest esperit Mariona es nota quan s’entra al Topic i és una de les seves encarnacions més curioses, poètiques i boniques. També a Bilbao, la Concha de la Casa ha creat un premi internacional que es dóna a dones titellaires i que es diu Premio Mariona Masgrau. Per altra part, a paísos com Brasil i Argentina, on va ser tan estimada i valorada, el nom i el record de la Mariona perdura de boca en boca i de tant en tant surt en un article o en una menció que es refereix al seu exemple.

Un exemple que va ser de llibertat, d’atreviment, de valentia, de tenaç creativitat, d’iconoclàstia lúcida, i del qual esperem poder donar evidència en les dues properes realitzacions, a saber: una exposició de les seves pintures amb catàleg inclòs que es farà aviat a la galeria fotogràfica Il Mondo, de la Isa Albareda, i una exposició de tota la seva obra marionetística també amb el seu catàleg que el Topic presentarà a Tolosa en una data propera encara no fixada. Esperem que arribi també a Barcelona.

I ara us convidem a gaudir i a participar d’aquest esperit Malic-Mariona que es manifestarà amb més parlaments, actuacions i intervencions diverses a càrrec dels que han volgut pujar a l’escenari de la Beckett-Malic.

Un fort aplaudiment per la Mariona!


Toni Rumbau, Sala Beckett, 15 de juny de 2010